ANTECEDENTS FALLERS I EL NAIXEMENT DE L'OESTE. El que açó escriu era aleshores un jovenet més entre el veïnat d'aquell barri, que vivia a l'entorn de la plaça Valgamediós, coneguda popularment pel nom de l'Abeurador, que li havia donat el poble en raó d'haver existit allí una instal·lació per donar de beure a les cavalleries.

Començarem a recordant, una vegada més, que els origens de les falles a la nostra Ciutat es remunten, d'una manera aïllada i espontànea – en alló que hem pogut constatar- a una de principis de segle que va fer, o manar fer, Alfonso Morales enfront de la pastisseria que ell explotava al Carrer de la Mar, davant del desaparegut Teatre Principal. Després apareixen la falleta muntada pel 1927 al carrer de l'Olivera -al barri de Les Roques- i les aparegudes al carrer de la Independència – que ara pertany al districte Oeste- els any 1928 i 1929 i que havia programat una penya amb el nom de “El Tró”. Eixes eren unes mostres fugaces, peró el que va encendre la flama autèntica vingué unes décades després, amb motiu de l'aparició de la histórica “Penya del Tio Pep” que muntava el seu primer monument el 18 de Març de 1947, a la plaça del Mercat -hui glorieta del País Valencià-.

L'havia dirigit l'artista denier Francisco Crespo “el Malaguenyo” i portava el lema “La bola del món”. Teresita Carrió Alemany fou nomenada “Reina Fallera”. La fragilitat dels materials utilitzats per escassesa de presupostos i la manca d'experiència d'aquells pioners de la festa, no pogué evitar que una forta ventada destuïra parcialment la falla abans que el foc complira eixe paper assignat a ell i la consumira definitivament la nit de San Josep. Eixe mateix any, els veïns de Les Roques, a l'esmentat carrer de l'Olivera, montaren de bell nou una altra falleta. I els de la Penya feren aparéixer la seua segona i definitiva l'any 1948, perquè mentrestant el personal s'havia entusiasmat amb la idea i en una reunió al Café Neutro, lloc de convocatòria de tantes activitats festeres i esportives, i amb presència de representants de diverses zones de la nostra població, decidiren, despres de llargues discussions, delimitar el mapa faller de la ciutat i batejar els districtes definits amb els següents noms: Centro, Marítimo, Oeste i Roques, el primer i el tercer batejats amb raó de les seues referències geogràfiques, perquè en aquells moments no tenien definició com a barris, com és el cas de Baix la Mar i Les Roques.

Els noms, com veiem, quedaren fixats amb el pas del temps. Cal que afegim que en eixes primeres converses, els veïns del Saladar no decidiren integrarse en el món faller i es mantingueren amb les seues fogueres, ja de certa tradició, perquè cal recordar que aquell barri habia sigut conegut com el de Sant Joan.

Ara bé, el districte Oeste no va saber arribar a una unificació de criteris a l'hora de determinar la seua Junta Directiva, i en eixe exercici inicial de 1947-1948 no entraren en les activitats falleres, mentre que si ho feren les altres comissións del Centro, Les Roques i Baix la Mar- aquesta coneguda aleshores com el Distrito Marítimo-.

S'havia constituit a Dénia la primera Junta Central Fallera a partir de la iniciativa de la Penya del Tio Pep. Cada comissió d'aquell any 1948 en què plantaven la seua primera falla, organitzà els seus festejos particulars, mentre que la Junta Central Fallera s'encarregava de la seua coordinació. Per la seua banda, contractava la banda de música de Teulada i organitzava uns Jocs Florals que es celebraven al Teatro-Circo. Fou nomenada Reina dels Jocs Florals Enriqueta Sauquillo Bertó.

Aquella febre pel món de les falles va impulsar la creació eixe mateix any de 1948 de la comissió de l'Oeste, que mamprenia amb gran entusiasme les activitats que havien de conduir a la primera “plantà” fallera l'any seguent. En eixe segon any, a més de celebrar-se els II Jocs Florals d'aquella etapa – se'n coneixen d'altres mes antics – i presentar la nova Reina Fallera -Maria del Socorro Oliver Mahiques- i la seua Cort d'Honor, s'organitzaren variades activitats. Entre les esportives, un partit de futbol que disputaren el Dénia CF i el Aviación CD de València, a més d'interesants partides de pilota valenciana, de raspall i d'escala i corda al trinquet “Vista alegre”.

Pel que respecta al districte Oeste convé recordar la participació d'una gran banda, la militar del Regiment Vizcaya núm. 14 d'Alcoy, que va impactar molt bé amb les seues marxes marcials pels carrers de Dénia, així com el concert que donà al Teatro-Circo a les 12 del matí del dia 18. Així mateix la secció de cornetes i tambors d'aquella banda realitzaren unes singulars despertades, no oïdes mai per aquí. La Comissió de l'Oeste inagurava una barraca valenciana amb el nom de “Pica i Vola” a la qual dedicaren intenses visitetes per a “matar el cuquet” amb els carnotets, les absentetes i les cassalles de l'època, especialment, que alçaven l'ànim al veïnat.

​

+ LLEGIR ARTÍCLE "LES FALLES A DÉNIA EN LA SEUA PRIMERA ETAPA: 1947/1961"