L'OEST DE DÉNIA: EL NOSTRE BARRI
L'Història de la nostra ciutat compta amb moltes etapes com reflexen els nombrosos monuments repartits al llarg del territori i com així ens detalla l'història escrita del temps. Aquesta Dénia compta amb quatre barris històrics: el barri de Baix la Mar, Les Roques, Centro i el nostre barri, el barri del Oeste.
El centre neuràlgic del barri es la Plaça Valgamedios, coneguda popularment com la Plaça Oeste. Des de ella naixen carrers com el Carrer Pare Pere, Carrer Major, la Ronda Muralles o el Carrer Loreto. En aquesta plaça antigament es desenvolupaven part de les festes majors de la ciutat, tinguent com exemple l'eixda de les entrades de bous a la mar que antigament es feien des de la Plaça Oeste. La tipologia de la plaça i la dels carrers del barri del Oeste amb cases de poca altura i antics palaus fan que el barri siga un lloc idoni on plantar falla i celebrar els festejos de Sant Josep.
La nostra comissió juntament amb la col·laboració del veïnat del barri han engalanat el barri durant moltes festes de falles, com el Carrer Independència aconseguint un ampli nombre de Primers Premis en aquesta categoria.Sense dubtes el barri del Oeste es un lloc que no es pot deixar de visitar, agafant major vistositat en les festes de Sant Josep quan els monuments plenen de color i música la Plaça. Pots coneixer molts més detalls del nostre barri en el llibret "Qui no sap d'on ve, no sap on va. L'Oeste en el temps".
EL NAIXEMENT DEL DISTRICTE FALLER DE L'OESTE
ANTECEDENTS FALLERS I EL NAIXEMENT DE L'OESTE. El que açó escriu era aleshores un jovenet més entre el veïnat d'aquell barri, que vivia a l'entorn de la plaça Valgamediós, coneguda popularment pel nom de l'Abeurador, que li havia donat el poble en raó d'haver existit allí una instal·lació per donar de beure a les cavalleries.
Començarem a recordant, una vegada més, que els origens de les falles a la nostra Ciutat es remunten, d'una manera aïllada i espontànea – en alló que hem pogut constatar- a una de principis de segle que va fer, o manar fer, Alfonso Morales enfront de la pastisseria que ell explotava al Carrer de la Mar, davant del desaparegut Teatre Principal. Després apareixen la falleta muntada pel 1927 al carrer de l'Olivera -al barri de Les Roques- i les aparegudes al carrer de la Independència – que ara pertany al districte Oeste- els any 1928 i 1929 i que havia programat una penya amb el nom de “El Tró”. Eixes eren unes mostres fugaces, peró el que va encendre la flama autèntica vingué unes décades després, amb motiu de l'aparició de la histórica “Penya del Tio Pep” que muntava el seu primer monument el 18 de Març de 1947, a la plaça del Mercat -hui glorieta del País Valencià-.
L'havia dirigit l'artista denier Francisco Crespo “el Malaguenyo” i portava el lema “La bola del món”. Teresita Carrió Alemany fou nomenada “Reina Fallera”. La fragilitat dels materials utilitzats per escassesa de presupostos i la manca d'experiència d'aquells pioners de la festa, no pogué evitar que una forta ventada destuïra parcialment la falla abans que el foc complira eixe paper assignat a ell i la consumira definitivament la nit de San Josep. Eixe mateix any, els veïns de Les Roques, a l'esmentat carrer de l'Olivera, montaren de bell nou una altra falleta. I els de la Penya feren aparéixer la seua segona i definitiva l'any 1948, perquè mentrestant el personal s'havia entusiasmat amb la idea i en una reunió al Café Neutro, lloc de convocatòria de tantes activitats festeres i esportives, i amb presència de representants de diverses zones de la nostra població, decidiren, despres de llargues discussions, delimitar el mapa faller de la ciutat i batejar els districtes definits amb els següents noms: Centro, Marítimo, Oeste i Roques, el primer i el tercer batejats amb raó de les seues referències geogràfiques, perquè en aquells moments no tenien definició com a barris, com és el cas de Baix la Mar i Les Roques.
Els noms, com veiem, quedaren fixats amb el pas del temps. Cal que afegim que en eixes primeres converses, els veïns del Saladar no decidiren integrarse en el món faller i es mantingueren amb les seues fogueres, ja de certa tradició, perquè cal recordar que aquell barri habia sigut conegut com el de Sant Joan.
Ara bé, el districte Oeste no va saber arribar a una unificació de criteris a l'hora de determinar la seua Junta Directiva, i en eixe exercici inicial de 1947-1948 no entraren en les activitats falleres, mentre que si ho feren les altres comissións del Centro, Les Roques i Baix la Mar- aquesta coneguda aleshores com el Distrito Marítimo-.
S'havia constituit a Dénia la primera Junta Central Fallera a partir de la iniciativa de la Penya del Tio Pep. Cada comissió d'aquell any 1948 en què plantaven la seua primera falla, organitzà els seus festejos particulars, mentre que la Junta Central Fallera s'encarregava de la seua coordinació. Per la seua banda, contractava la banda de música de Teulada i organitzava uns Jocs Florals que es celebraven al Teatro-Circo. Fou nomenada Reina dels Jocs Florals Enriqueta Sauquillo Bertó.
Aquella febre pel món de les falles va impulsar la creació eixe mateix any de 1948 de la comissió de l'Oeste, que mamprenia amb gran entusiasme les activitats que havien de conduir a la primera “plantà” fallera l'any seguent. En eixe segon any, a més de celebrar-se els II Jocs Florals d'aquella etapa – se'n coneixen d'altres mes antics – i presentar la nova Reina Fallera -Maria del Socorro Oliver Mahiques- i la seua Cort d'Honor, s'organitzaren variades activitats. Entre les esportives, un partit de futbol que disputaren el Dénia CF i el Aviación CD de València, a més d'interesants partides de pilota valenciana, de raspall i d'escala i corda al trinquet “Vista alegre”.
Pel que respecta al districte Oeste convé recordar la participació d'una gran banda, la militar del Regiment Vizcaya núm. 14 d'Alcoy, que va impactar molt bé amb les seues marxes marcials pels carrers de Dénia, així com el concert que donà al Teatro-Circo a les 12 del matí del dia 18. Així mateix la secció de cornetes i tambors d'aquella banda realitzaren unes singulars despertades, no oïdes mai per aquí. La Comissió de l'Oeste inagurava una barraca valenciana amb el nom de “Pica i Vola” a la qual dedicaren intenses visitetes per a “matar el cuquet” amb els carnotets, les absentetes i les cassalles de l'època, especialment, que alçaven l'ànim al veïnat.
+ LLEGIR ARTÍCLE "LES FALLES A DÉNIA EN LA SEUA PRIMERA ETAPA: 1947/1961"
FALLA ESTUDIANTIL
En aquell temps el que podríem dir la primera edad d'or de les falles, el segon es l'actual. Per aixó, igual que hui, hi havia molta il·lusió. Tant es així que el mestre Cardona, els seus germans, Piera el pintor i el Tio bonico el Fuster i altres, van impulsar, la primera - i fins hui única- Falla Estudiantil.Jose Cardona i Cerdà era un mestre molt reconegut pel seu saber i per transmetre'l. Era el director i propietari de l'Acadèmia Cardona. Home molt conegut i popular. Figura entre els promotors i fundadors de la Falla del Tio Pep. Doncs bé, es va fer la falla estudiantil i va ser Fallera Major la senyoreta Paquita Cardona i President Antoni Timoner.
Direm com afegit, que es va fer la presentació al teatre Circo, amb tots els ingredients d'una gran falla i dins del programa general de la Falla Oeste. Es a dir, amb una sesió es varen fer tres presentacións. En el escenari va ser el introductor el mestre Cardona, després faria de mantenidor En Felip G. Perlés.
La banda de música que portaven era un grup de guitarres - amb barrets mexicans -. La Falla es va plantar als quatre cantons del carrer Historiador Palau, front a casa Margarita.
Va ser un precedent que no va tindre continuitar, malgrat que anys després falles amb cert paregut s'han fet en algun col·legi; pero fent honor a la veritat, sense la transcendencia e intregració dins de la festa que va tindre en els seus temps la Falla Estudiantil.
LES PISTOLERES RENOVADES
La Falla Oeste va elegir a Mari Carmen Pérez com a fallera major de les Pistoleres Renovades del 97. El seu marit, Agustin Zaragoza va ser elegit com a president d'aquesta peculiar comissió que formen les falleres casades de la Falla Oeste. L'acte va tindre lloc en el Palau Faller i va ser conduït per Paco "Mogollon" que en primer lloc va cridar a totes les components de la cort d'honor, entre les quals i per votació d'un jurat va ser l'elegida Mari Carmen com a fallera major.
Les falleres van ser rebudes dalt del escenari pels màxims càrrecs de la Falla Oeste, Rosario Signes i Toni Martí. La Fallera Major de l'Oeste, Rosario Signes, va ser l'encarregada d'imposar la banda acreditativa a Mari Carmen Pérez, que després de pronunciar el seu discurs va rebre les felicitacions i ofrenes dels fallers del Oeste.
Tal com toca, Mari Carmen va tindre una exaltació singular on el célebre i Premi Nobel Leo "Cela" Castillo va ser l'encarregat de fer-li l'exaltació. Després de la presentació es va realitzar el sopar de germanor. Pero la festa no va acabar ahi, ja que després es va fer una paròdia del programa "Sorpresa sorpresa" on es van realitzar sorpreses a alguns convidats. Un karaoke va posar punt i final a esta peculiar i divertida presentació.
DIA DE LA BANDERA
Fa ja més 40 anys que es va celebrar, per primera vegada, el "Dia de la Bandera". Acte distintiu de la Falla Oeste que podem definir, junt amb el sopar de Germanor, com preludi de les falles, i es que, en eixa primera setmana del mes de Març, se'ns ompli la boca de dir "Ja fa oloreta a falles" i el dia de la bandera com que té lloc la primera mascletà de Març, tots diguem "Ja fa olor a pólvora!".
L'exercici 1972-1973 quedarà en el record, ja que sota la presidència del Sr. Vicent Sánchez i Mompó es va celebrar, el diumenge abans de la plantà, el "Dia de la Bandera de la Falla Oeste".
La ceremònia de benedicció de l'estandart es va celebrar el 10 de Març´de 1973 en la parròquia l'Assumpció de Dénia. Va ser beneïda pel servita Pare Pelegrí i els seus padrins van ser els xiquets Pedro Juan Sivera i Dora Santamaria. En acabar es va tirar una mascletà patrocinada pel Sr.Juan Sivera "Moco" i el Sr.Salvador Santamaria "Colom".
Uns anys més tard, en falles de 1987 celebràrem l'aniversari per partida doble, ja que va ser batejat l'estandart de la comissió infantil en la parròquia de Sant Antoni de Dénia. Els padrins van ser els xiquets Josep Navarro i la xiqueta Adriana Martí Lon.
Sempre ha sigut un dia molt especial, en el que els nous fallers i falleres de la comissió, tant grans com infantils, juren bandera al nostre estandart. I arriba a ser més emocionant quan eres un dels màxims càrrecs i imposes a l'estandart el corbatí amb el teu nom bordat en record d'aquest dia.
2013
2012
2013
ESCUT
HIMNE
Som del Oeste,
som del Oeste,
som del Oeste ja em nascut!
Som del Oeste,
som del oeste
i no tenim por a ningú,
Cantant a la vida, cantant a l'amor
les nostres festes farem,
les festes Josefines són,
Som del Oeste,
som del Oeste,
som del Oeste ja em nascut,
Som del Oeste,
som del Oeste
i no tenim por a ningú!
En esta terra de la pistola,
en esta terra em nascut,
en esta terra en que vivim,
Som del Oeste,
som del Oeste,
som del Oeste ja em nascut,
Som del Oeste,
som del Oeste
i no tenim por a ningú!
CASAL FALLER PASCUAL GARCIA
El nostre casal s'ubica actualment en el Carrer Moncada de Dénia, en el cor del barri de l'Oeste. Va ser inagurat el 5 de Març de l'any 1989 siguent alcalde el Senyor Crespo, President Agustín Zaragoza i Fallera Major, Begoña Masià. Anteriorment, el casal de la nostra comissió va tindre diferent ubicacións, totes elles en el nostre barri del Oeste. El primer casal faller va ser una barraca fallera anomenada "Pica i Vola" molt próxima a la ubicació dels nostres monuments en la Plaça Valgamedios, coneguda popularment a Dénia com la Plaça del Oeste.
El nostre casal rep el nom de Casal Faller Pascual García en homenatje al nostre gran amic, faller i president Pascual García. Després de 23 anys formant part de la nostra comissió, va estar al capdavant de la falla el 1994.
Actualment el casal faller s'ha convertit en centre neuràlgic de la festa fallera del barri durant l'any a la espera de que arribe la semana fallera. En el nostre casal s'organitzen tots els divendres sopars a més durant la resta de l'any també es celebren dinars, sopars, berenars i moltes activitats que fomenten la flama fallera.
INDUMENTÀRIA
L'evolució de la indumentària fallera a la Falla Oeste.
La indumentària de les dones i de les xiquetes és la mateixa des dels inicis de la nostra comissió, l'any 1947-48 fins a l'actualitat.
Trage de valenciana o del segle XVIII com els coneixem, però amb molts canvis tant per la moda com per les diferents èpoques falleres; encara que respectant sempre el trage tradicional valencià. Per exemple, el llarg de la falda o guardapeu, els talls del gipó, de la mantellina, inclús de la sabata, parts del trage de valenciana que han anat evolucionant al llarg del temps.
El trage constava de la calça, lligacama, sabata, sinagües, guardapeu o falda, davantal, gipó i mocador de pit. També l'adreç de fallera compost de pinta, joia, arracades i agulles, i de complement, un ventall. Sense oblidar-nos de la mantellina, que era per al dia de l'ofrena.
A Dénia, la mantellina blanca és per a les falleres, i la mantellina negra sols poden portar-la l'actual fallera major i també totes les que ja han sigut falleres majors de la falla. Així com el gipó, que per a l'ofrena sol ser de mànega llarga i de formes i colors diferents, però va haver-hi una època en què havia de ser de vellut negre, i també ha anat evolucionant segons les èpoques, però mantenint la seua essència.
La indumentària dels hòmens i dels xiquets de la falla Oeste, ha anat variant al llarg d'aquests anys.En la primera etapa, des de l’any 1947-48 fins al 1960-61, l'home de l'Oeste vestia de trage amb camisa i corbata, i no fou fins després dels 5 anys de descans sense fer falla, a l'exercici 1966-67, quan a Dénia i a la falla Oeste es desfilaria per primera vegada amb trage de faller. I el de la comissió constava d'espardenya, calça, calçó, faixa, camisa blanca, gorgera i jupa negra.
A l'exercici següent es canvià el calçó pels pantalons negres llargs i sabates negres. Aquest trage és més conegut com el de “senyoret”.
Si busquem a l’arxiu, podem comprovar com els anys següents el nostre president es diferenciava dels fallers perquè anava de trage amb camisa i corbata i els fallers amb el trage de “senyoret”.
És a partir de l'exercici 1982-83 quan el president i els fallers aniran tots vestits igual, però amb la diferència que els fallers portaran el faixí blau i el president el portarà roig, així com el bastó que, pel que coneixem i amb la poca informació que tenim, sembla que aquest complement tan identificatiu per a un president a Dénia, entrà a formar part més o menys cap als anys 70 en el districte.
Passen els anys, i no és fins al nostre 50 aniversari, l’exercici 1997-98, quan el trage de l'home canvia al que coneixem actualment. Consta de sabata negra, pantaló ratllat, faixa, camisa blanca i jupetí, i el president sempre amb el faixí roig per a diferenciar-se.
I l'evolució del trage dels nostres xiquets en la falla Oeste ha sigut diferent a la dels hòmens. En els nostres inicis, 1947-48, fins a l’any 1972-73, vestien amb el trage de “torrentí”, és a dir, sabata o espardenya, calça, lligacama, calçó, faixa, jupa, camisa blanca, manta i còfia o mocador de cap. I és a partir de l’exercici 1973-74 quan els xiquets es vesteixen com els hòmens de la falla amb el trage de “senyoret".
També tornem a canviar aquesta indumentària en el 50 aniversari, i tant grans com menuts porten el mateix trage que coneixem actualment.
BANDES DE MÚSICA
Homenatje a Paco Sirvent en el Llibret del 60 aniversari de la Falla Districte Oeste.
Paco Sirvent, la falla Districte Oeste vol fer un xicotet homentaje a esta gran persona, gran mùsic i gran amic de la nostra falla i admirador del nostre poble, i per mitjà d'aquestes linies farem un recorregut per la seua trajectòria artìstica i músical.
Paco Sirvent fou durant mès de cinquanta anys, director de la Banda Cómico-Musical Los Claveles d'Alacant, però abans d'entrar a formar part de los Claveles, va ser tot un personatge molt estimat en el mòn de l'espectacle alacantì.
Naix a Alacant l'any 1926 de ben jovenet, quan estava en edad escolar ja desracava per les seues qualitats en el grup de teatre de la seua escola, qualitat que li va donar diverses vegades el premi al millor actor i millor còmic.
Amb 18 anys, ja treballava en diferents teatres d'Alacant, i provincia, feis entre altres actuacións, una molt especial que el dia del seu soterrament comentavem tots els qui visqueren eixa època. L'HOME DE GOMA, encara que hui hi ha persones que els cosra creure com era capaç de fer-se tot un nuc, i després tornar a ser el mateix.
També feia imitacións de Charlot que nosaltres, els dianenses si que vàrem poder veure del que era capaç artisticament este home, i aixì va continuar fins a la mitad dels anys 50, que va entrar a formar part de Los Claveles, transmetent-los tota la seua gràcia i sent pilar fonamental del gran renom que han aconseguit Los Claveles per tot el territori espanyol.
L'any 1967, sent president de la nostra falla el Senyor Josè Llobell, contractà per primera vegada a Los Claveles. Ni cal dir que va ser la bomba musical de les festes falleres d'eixe any.
Els anys 1968 i 1969, per diferents circumstàncies, no van estar amb nosaltres però l'any 1970 sent president el Senyor Salvador Contrì els va recuperar i ja no han faltat mai a la cita amb la Falla Oeste. I Paco Sirvent, sempre al d'avant d'ells, fent festa, fent música, fent amics i fent que tothom diguera amb veu alta que Los Claveles són excel·lents i el seu mestre matrícula d'honor.
També direm que l'any 1977 la seua filla Marivi Sirvent va ser dama d'Honor de les fogueres d'Alacant en la nostra falla. Ens ha deixat un gran mùsic, un gran amic, sempre el tindrem en la nostra memória.
El recorregut músical per la nostra comissió des del seu naixement, es completament variat. La primera banda de música que va acompanyar la nostra comissió va ser “El Regiment D'infanteria d'Alcoy” en l'any 1949. L'any següent, el 1950 al Regiment d'infanteria d'Alcoy es sumà la Banda Juvenil de Trompetes i Tambors també de la ciutat d'alcoy.
El dos anys següents el 1951 i 1952 la Falla Oeste va continuar amb el Regiment d'Infanteria d'Alcoy. El 1953 i 1954 la banda de música que ens acompanyà va ser la Banda Músical d'Altea. El 1955 es va contractar a la Uniò Músical de Pedreguer i el 1956 a la Banda Músical de l'Aviaciò de San Javier. Els tres próxims anys tinguerem a l'Agrupació Artìstica Musical de Dénia (1957, 1958 i 1960).
A l'any següent, el 1961 tornà la Uniò Musical de Pedreguer. El 1967 va ser el primer contacte amb Los Claveles d'Alacant, encara que al any seguent (1968) tornà l'Agrupaciò Artìstica Musical de Dénia, i el 1969 la Uniò Musical de Pedreguer.
A partir del 1970 fins al 2012 ens han estat ambientant les festes falleres, la Banda Cómico-Musical de Los Claveles d'Alacant convertint-se en una de les bandes més conegudes en la nostra ciutat i fent-se un lloc en la história fallera de la nostra ciutat i per supost de la nostra comissió. Des de 2013 ens acompanya la Xaranga Cachorras Band de Dénia.