top of page

Tota pedra fa paret



La igualtat de gènere s’aprèn ensenyant-la.

Aquesta setmana volem convidar a totes les persones interessades per la igualtat i per les falles a llegir aquest article de Emili Chaqués. Com be argumenta aquest escrit s’han aconseguit al llarg del temps importants avanços en quant a igualtat, ja que, existeix el sufragi universal o la secció femenina, defenguda per Pilar Primo de Ribera, va desaparèixer. Però la igualtat continua sense ser real, sols cal encendre la televisió per comprovar la quantitat d’informació misògina que s’exposa en molts anuncis, pel·lícules, programes...

Per sort, la historia ha pogut demostrar que la discriminació de gènere es un aprenentatge social, es a dir, de la mateixa manera que s’ensenya a una persona a ser rival en equips de futbol, es pot ensenyar aquesta discriminació. I és que la educació en igualtat no es solament tasca de les famílies i les escoles, sinó de totes i tots, internet, els medis de comunicació, el veïnat, els/les polítiques, els llibrets, el context d’una persona en general, incloses les falles, i es que com be diu la dita, “tota pedra fa paret”, i quant major siga la conscienciació de cadascuna de les persones que pertanyen a aquest mon mes a prop estarem d’aconseguir que aquest siga millor per a totes i tots.

Com diu Emili, aquesta festa te molt de “saber fer” i de “saber ser”, es una festa que agrada i atrau a moltíssima gent, per això, es fa fonamental que aquesta eduque en igualtat.

Falles, festa i igualtat

Durant anys la història ens ha mostrat que la discriminació de gènere és un aspecte construït socialment per l'ésser humà. De la mateixa manera que podem ensenyar un xiquet del Barça a ser-ne rival d'un del Madrid, hem pogut construir el pensament i la creença que la dona havia d'ocupar la llar, l'àmbit privat, tot tenint cura dels fills i de les tasques domèstiques. No hi havia cap opció per al sexe femení d'eixir a l'esfera pública, de prosperar laboralment i exercir altres professions que no foren la d'infermera o la de mestra (considerades maternals) ni, menys encara, tenien l'opció de votar en unes eleccions. “Si les dones voten triaran el partit que els diga el capellà” argumentaven els que volien evitar de totes totes el sufragi universal. Per fortuna, gràcies a l'empeny de Clara Campoamor, es pogué aprovar l'article 36 de la Constitució del 1931 que permetia que la dona tinguera “veu i vot” en l'esdevenir polític de l'Estat espanyol. Tot i això, la guerra civil i la conseqüent victòria dels nacionals suposà un retrocés catastròfic en tots els àmbits i el de la igualtat de gènere va recular dos segles amb la institució de la Secció Femenina de Pilar Primo de Ribera. Aquesta defenia, entre d'altres, les tesis de Jean Jacques Rousseu: “Tota l'educació de les dones ha de fer referència als homes: complaure'ls, ser-los útils, fer-se d'estimar i vetllar per ells”. Però, tot açò ho hem superat ja? Són coses del passat? ¿Hi ha actualment igualtat plena entre homes i dones? Fa només una vintena d'anys a Sueca era costum celebrar el Dia de les Pilotades. Eixa jornada estava permés colpejar les xiques amb una pilota de badana nugada d'un cordill durant la festa de Sant Antoni del Porquet. Ni l'ajuntament, ni les escoles, ni els pares i mares, ni tan sols les afectades es pronunciaven en contra perquè “era el costum”. Ho teníem ben arrelat a les entranyes i ho veiem tan normal que ningú es posava les mans al cap davant d'una festivitat que fomentava la violència de gènere. A moltes amigues meues que tornaven plorant a casa les mares els deien: “I tu per què ixes hui?”. Tanmateix, un grup de rebels, al més pur estil “Théorigne de Méricourt” durant la Revolució Francesa, decidiren fer un cop de puny a la festa i armar-se amb corretges de cuir i colònia per defendre's en cas de ser-hi atacades. Per sorpresa, en compte de mamprendre els xics, que eren els qui agredien premeditadament, la policia local anà, en una ocasió, a un centre educatiu concertat del poble a regirar les motxilles de les xiques per vore quines eren “les malabèsties” que portaven cinturons i colònia “per fer mal als xicons”. En llegir açò direu: “home, jo crec que hem avançant una miqueta, no? La dona exerceix qualsevol tipus de professió, les Pilotades es van abolir, la Secció Femenina ja no existeix...” N'estic d'acord. Moltes coses les hem superades. Tanmateix, engegues la televisió i fas zàping i et trobes amb Mujeres, hombres y viceversa, Gandía Shore, Gran Hermano, Granjero busca esposa, ¿Quién quiere casarse con mi hijo?... I així una lletania de programes misògins (amb un gran índex d'audiència) que mostren que quan les dones ixen de l'esfera privada es mostren capricioses, egoistes, egòlatres, envejoses, infidels, incultes i perverses. En aquest cas el retrocés és de cinc-cents anys ja que Jaume Roig les descrivia així al L'espill o llibre de les dones. I ara direu: “Què te a vore tot açò amb les falles?” Les falles ens han mostrat que són exemple de molts aspectes vitals per al bon funcionament social, sobretot, pel que correspon al treball en equip. Per uns dies aquest col·lectiu nombrós i important mostra com és possible conjugar cultura, turisme, economia, gastronomia i festa durant una setmana (encara que sabem que durant tot l'any hi dediquen moltes hores). Gràcies al món faller bars, restaurants, agències de viatges, hotels, artistes, botigues d'indumentària tradicional i empreses de focs artificials, entre d'altres, es beneficien del treball desinteressat del col·lectiu. Però, què hi ha del factor educatiu de les falles? Poden les falles traspassar els “ismes” masclistes i educar per a la igualtat de gènere? Alguna persona podria pensar que demane que hi haja la possibilitat de triar un “faller major” perquè tant homes com dones tingueren accés a aquest honor festiu. Així i tot, encara que seria una possibilitat el fet que hi haguera una faller i una fallera major la meua proposta va orientada a respondre les següents qüestions: Per què no hi ha paritat a les Juntes Locals Falleres? Quantes“presidentes” d'una falla hi ha a la ciutat de València? I, sense anar-me'n del tema perquè la igualtat no ha de ser solament de gènere sinó també social, ¿tenen opció les falleres amb menys recursos econòmics a ser-ne nomenades “majors”?

Educar en igualtat no correspon solament a les famílies i a les escoles. La televisió, el veïnat, les associacions, els polítics, els llibres, la publicitat, les xarxes socials i tot el que ens envolta també educa i construeix una manera col·lectiva de pensar. És per tot això que si volem arribar algun dia a la ciutadania plena, a la igualtat total entre homes i dones sense cap mena de discriminació per motius de raça, gènere, religió, orientació sexual o poder adquisitiu, tothom hem de col·laborar perquè aquesta qüestió és “coeducativa” atés que no podem delegar solament en una part de la societat.

Les falles tenen molt de “saber fer” i de “saber ser” i crec que la seua capacitat de mobilització pot ajudar a construir un món millor tot sent exemple d'educació en valors i d'igualtat. Deia Clara Campoamor que “la llibertat s'aprén exercint-la” i és per aquest motiu que considere, seguint l'estel d'aquesta diputada, que “la igualtat de gènere s'aprén ensenyant-la”.

Entradas recientes

Ver todo
bottom of page